UD9- FOTOGRAFIA DIGITAL

Fotografia digital

Tractament electrònic de la informació

Avantatges:

• Informació emmagatzemada en 1 i 0.

• Immediatessa del visionat de la fotografia.

• Selecció de les imatges adients abans de la presentació física.

• Impuls important per la consolidació dels ordinadors domèstics i Internet a les llars (en relació al video, que en principi portava avantatges de facilitat d’ús: només cal un aparell de TV).

• Popularització dels programes de retoc d’imatges.

• Grans inversions en el camp de la fotografia digital per part tant de les companyes fotogràfiques tradicionals com per part de les informàtiques.

• Per aixó, desenvolupament molt ràpid de nous productes i accessoris, així com una guerra de preus constant, que ha fet que les prestacions de les càmeres siguin gairebé per professionals a preu de aficionat.

• 13-6-04: kodak anuncia en un comunicat que deixaria de fabricar càmeres de fotos tradicionals a finals d’aquell any. Així va ser, i ara només fabrica pel·lícula, tot la resta són elements del camp digital.


Els fets:

Encara que als anys 1970, l’ús experimental de l’exèrcit dels EE.UU, no és fins a la década de 1990 que comença propiament la fotografia digital. El que havia de ser el futur digital en poc temps ja és una cosa del passat.

El futur digital siguin posiblement els hologrames i les fotografies en 3D.

Les primeres càmeres són molt cares, dirigides al molt professional. En realitat són accessoris (els respatllers digitals) que aprofitan tots els avantatges de les tècniques de la fotografia tradicional.

Els fotògrafs troben en principi que la reacció del negatiu a la llum és diferent a la que es presenta en digital. Així, la major part de les fotografies surten cremades, amb massa contrast (format cinealta de Sony o HD, en relació al resultat final).

Però ara els fotògrafs, en general, han acabat abraçant el nou sistema per:

• versatilitat i utilitat enfront al món analògic

• immediatessa de visionat per poder modificar enquadraments, color, diafragmes, … (abans només les polaroid, però sols una còpia!)

• les imatges poden ser retocades en programes especials


Primer les càmeres no tenien visionat immediat, s’havien de descarregar a l’ordinador (principis dels 1990).

A més, la seva capacitat d’emmatgatzematge era molt baixa (de 6 a 24 fotos, segons la resolució).

Les càmeres anaven una mica per la seva banda, sense imbrincar-se amb el món digital.


La seva carrera cap endavant a començat veritablement quan la informàtica ha avançat en els aspectes essencials de:

• augment de la capacitat dels ordinadors (ROM)

• augment substancial de les memòries de treball, especialment per poder retocar imatges amb rapidessa (RAM)

• millora dels monitors per visualitzar les imatges (assimilació als colors reals - calibració)

• visualització immediata de la fotografia pressa

• portabilitat (equips més lleugers)

• independència dels dispositius de sortida per:

• augment de les memòries d’emmatgatzematge en la pròpia càmera

• domesticabilitat de l’ús de les càmeres: qualsevol pot obrir una imatges, retocar-la, imprimir-la; només és necessari els hardware i software adients, no els clàssics coneixements de la fotografia tradicional (velocitat d’obturació i diafragma, especialment).

• possibilitat de connexió amb el aparells de TV (repressa de l’ús social que feien els aparells de projecció de les diapositives)

• el desenvolupament d’Internet ha produit la popularització i estandarització de les fotografies i uns formats especialitzats per poder comprimir-les (desenvolupament de software de compressió)

• desenvolupament de la impressora domèstica, en qualitat i funcionalitat, com ja veurem.


És important destacar que ha millorat també les expectatives de molts camps professionals més:

• els periodistes poden incloure cròniques amb imatges des de qualsevol lloc del món i enviar-les immediatament (acceleració del procés informatiu, tant d’enviament com de rebuda)

• els metges i investigadors, amb l’aplicació en molts camps, especialment en micro i macrofotografia

• la fotografia estelar, amb tot el que es pot fer aprofundir en els coneixements dels astres

• contradictòriament, el control més exhaustiu del planeta des dels satèlits, amb el que té de bo i de dolent


El problema principal és la recàrrega de les bateries, la dependència de l’electricitat. Quantes més opcions, més despesa energètica de la càmera (maletins energètics o moltes bateriès).

Avui dia, és corrent també el binomi de col·laboració entre empreses de tecnologia i d’òptica (Sony i Carl Zeiss, p ex).



Tipus

Es basen en els tipus tradicionals de l’última generació de les càmeres analògiques:

• càmeres compactes d’un objectiu

• càmeres reflex digitals


Però incorporen noves aplicacions

• càmeres incorporades a diferents dispositius (telèfons, ordinadors, ulleres, boligrafs …)



Parts

Especialment, cos i òptiques. A part els diferents dispositius: de emmagatzematge, de transmissió d’energia, flashos, filtres, parasols, trípodes, oculars…


Aspectes bàsics

Comparar fotografia analògica i digital ex complexe, doncs són dos models de color i de suport diferents (color sobre paper i color en un monitor) - (magenta, groc, cian, negre - vermell, verd i blau).

Intervenen més dispositius, com els escàners i les impressores, També hi ha plantilles al mercat per mesurar resolucions.

En general, 6 megapixels són el límit que indica per alguns autors que la fotografia digital té una qualitat similar a la pel·lícula clàsica (però depèn del tipus de negatiu…).

Peró el tema de la qualitat per la ressolució, és més complicat, doncs també intervenen els factors del tamany dels píxels i de la interpolació i el tipus d’impressió… i la qualitat dels components de la càmera.

Així, el sensor és un aspecte bàsic de debó. Està determinat per la qualitat de la seva construcció i en les lents que foren utilitzades es la seva construcció.

A més està la qualitat del convertidor del senyal analògic-digital.